Res no és el que sembla

El poc és mort i enterrat

Devorat i digerit

Potser ja és hora, sisplau

El xic de la garrinada
en la tendra joventut
disfrutava amb la porcada
i de merda anava brut.

Però un dia malaurat
que pobret, trencava el son,
van matar-lo amb crueltat
per capritx del primer món.

Ara, mort, resta en espera,
nu, gelat i sense alè,
sepultat a la nevera
en taüt de P.V.C.

Obriran la sepultura
el dissabte assenyalat
devorant amb gran soltura
El cadàver exhumat.

 

 

Des del Vallès Oriental

ja vam dur el millor aliment!!

que el Garrí, aquest Nadal,

fou un magnífic present.

 

I aquest fet va provocar

la sortida de l’armari

d’un poeta català

amb gust pel vocabulari.

 

Encara que haguem complert,

si voleu portem la cama

d’un cosí del “garrinet”

que és pernil de bona fama.

 

Com entrant  per anar fent boca

serà bo si suquem pa,

que truja, senglar, porc o porca

és el mateix, si fa o no fa.

 

Blanca

Ai marit que ja empalaga

El poema del garrí

Veurem si d’una vegada

Ens el fotem i a dormí

Cal anar-se preparant,

Doncs el dia és a  tocar.

Us toca a les sis germanes

unes coses per portar.

 

Preneu nota i repartiu:

De primer, algun entrant

i de postres, decidiu,

fruita, gelat  o crocant.

 

En Lluís com ja és sabut

algun cava portarà,

nosaltres tenim vermut.

Que algú altre porti el pa.

 

De cerveses, quatre o cinc.

Oi Joan que m’has entès?

De licors, penso que en tinc,

per darrera dels cafès.

 

El disset és el gran dia.

Prepareu-vos per fruir.

El garrí, qui ho diria!!

quan el miro em fa patir.

Ja em teniu un pel cansada

amb la història del garri

el que vulgui mastegar-lo

haurà de venir aki

 

El dia i l’hora seran

una sorpresa per tots

els qui vinguin menjaran

els qui no….n’omplirem pots

La culpa no és pas meva

 

 

La culpa del teu refredat

no és pas de qui et conserva,

un cop t'ho hagi explicat

no et quedarà cap reserva.

 

És la feina d'un cunyat,

i d'algun aniversari.

És per estar emprenyat,

no hi ha lloc al calendari.

 

 

De la boda d'un amic,

dels fills que algú arrossega,

i altres coses que no dic.

Això si és estar de pega.

 

 

Només queda una setmana

Que de març n'és la tercera

Caldrà, però, una filigrana.

contractar una mainadera

 

 

No perllonguis tanta espera,

ja em pots començar a macerar!

No veus que dins la nevera

només faig que tremolar?

 

Quan vindrà el dia escollit

i seré el teu aliment,

mentre tu em trauràs profit

per fi em sentiré calent!

 

Lliura'm de la presó,

iniciem bella aventura .

No coneixeràs cap més amor

amb tan luxosa figura!

 

malgrat que no te n'adonis

quan recordes ma mirada

estàs evocant un “Adonis”,

el més pur de la porcada.

 

Fes-me ben tendre i cruixent

amb els teus ardits més savis

pels que senten impacients

el meu cos en els seus llavis.

 

Posa fi a tanta ansietat ,

a tant delit per tastar-me!

... abans d'haver-me acabat

començaràs a enyorar-me.

 

Cochinillo dixit .

 

 

 

 

Cançó d'amor i desesper

 

Cada cop que obro la porta